Els articles més estranys Cocteau es queda sense paper

   Un dels maldecaps més insolubles que té la gent que es mou en el milieu literari és trobar espai on encabir les estibes de volums amb què autors i editors obsequien els incauts. Al conte El Aleph, Borges reporta que l’excusa del protagonista per visitar Beatriz Viterbo era dur-li els llibres que acabava de publicar. Amb el temps, aprèn a tallar les pàgines ell mateix, per estalviar-se comprovar dolorosament que es mantenien intactes a la biblioteca de la seva estimada.

   Beatriz Viterbo vivia en una casa espaiosa. Els receptors de llibres que no tenen aquesta sort s’empesquen les estratègies més diversificades per desfer-se dels llibres no desitjats. De vegades, com en el cas del protagonista d’El Aleph, l’autor no pot sinó adonar-se amb dolor d’aquest rebuig. El cas més extrem d’aquesta experiència el relata Lluís Racionero al seu llibre Converses amb Pla i Dalí. Es tracta d’una anècdota que explica Dalí a Sánchez Dragó en presència de Racionero.

    El fet va tenir lloc quan Jean Cocteau i Picasso van viatjar a Florència. Allà van dinar amb el poeta Eugenio Montale, que va obsequiar Cocteau amb un exemplar dels seus poemes acabat d’imprimir, encara sense relligar. A mig dinar, Cocteau es va endur el llibre al servei del restaurant. Va resultar que no hi havia paper i el poeta no va tenir altre remei que recórrer a un full del llibre que l’autor li acabava de regalar. El cas és que, per alguna raó no especificada, el llibre li va relliscar i va quedar assentat entre les matèries que el poeta acabava d’evacuar. Cocteau va tornar a la taula en silenci. L’anècdota s’acaba quan Eugenio Montale s’aixeca per anar al lavabo. Ni Dalí ni Racionero descriuen la cara que feia el poeta quan va tornar a taula.