Els articles més estranys Les escenes més deliratns del cinema d’arts marcials

   Si alguna vegada em pregunten quines són les escenes més delirants del cinema d’arts marcials–que no m’ho han preguntat mai-, tinc la resposta a punt. He d’aclarir que entenc per delirant la conjunció d’elements que procedeixen d’àmbits tan diferenciats que produeixen un sentiment d’estranyesa en l’espectador que pot dur-lo a plantejar-se els límits de l’experiència estètica. Aquestes sorpreses –o transgressions o dislocacions- poden compensar les transicions forçades, l’humor groller, els zooms psicotrònics i els diàlegs sense solta ni volta.

   La primera pel·lícula important de Bruce Lee a vegades es titula Fist of Fury, a vegades The big boss i a vegades Kárate a muerte en Bangkok. En tot cas, va ser produïda a Hong Kong el 1971. El guió i la direcció són de sèrie B, tot i que la coreografia apunta maneres. El més sorprenent és que en algunes versions la banda sonora inclou, en moments crucials, cançons de dos grups anglesos de música psicodèlica que no solem associar a les tècniques de combat asiàtiques. Em refereixo a King Crimson i Pink Floyd.

    Del mateix any és Red Sun (o bé: Sol rojo, Soleil rouge), producció francoitaloespanyola dirigida pel britànic Terence Young, un western que té la particularitat d’incloure, al costat de Charles Bronson, Alain Delon i Ursula Andress, l’actor preferit d’Akira Kurosawa, Toshiro Mifune, protagonista de Sanjuro i Yojimbo, entre d’altres, i que aquí interpreta molt dignament un samurai de la delegació imperial en visita oficial als Estats Units, en unes escenes que de fet es van rodar a Almeria. L’escena més delirant té lloc en una casa de barrets on Mifune coneix –en el sentit bíblic- una jove mexicana interpretada per la barcelonina Mónica Randall. Deu anys després, Mifune treballaria en una altra joia del kitsch, La espada del samurai (The bushido blade), amb l’actriu que seria coneguda com a “Emmanuelle negra”, Laura Gemser, que a la pel·lícula es mostra molt eficaç amb la naginata o llança japonesa.

    La tercera pel·lícula és Los supercamorristas (Wheels on meals) una coproducció espanyola i de Hong Kong interpretada per Jackie Chan i rodada a Barcelona el 1984. Costaria decidir-se per una escena concreta: ¿Sammo Hung bevent en porró? ¿Lola Forner (Miss España 1979) exercint de prostituta a les Rambles? ¿Jackie Chan mostrant el seu domini del monopatí a la plaça Joan Miró? Personalment, m’inclino pel moment en què un dels personatges és interrogat des de les altures de la façana del Naixement de la Sagrada Família. Quan està a punt de ser llançat daltabaix, profereix una de les frase més memorables de la història del cine, quatre anys després que fos consagrada a Star Wars V: “Sóc el teu pare”.