Els articles més estranys Herois que fumen

   Els llibres i films dirigits a joves han incorporat una moral sanitàriament correcta: els que hi fumen són malvats. Ara bé, una vegada hem après aquest codi, ¿com podem visitar els clàssics juvenils, on els herois fumen com carreters?

   A L’illa del tresor, quan el capità Smollett abandona el vaixell i es disposa a passar un lapse de temps indeterminat a l’illa, no es descuida d’endur-se el tabac. Més tard, quan negociarà amb John Silver a la sorra, davant la cabana del bosc, fumarà cadascú una pipa, símbol d’un armistici primitiu i inestable. És també a la sorra, caminant per una illa menys hostil, com se sol representar Robinson Crusoe: descalç, amb gorra, ombrel·la i la pipa als dits, ja que el tabac és el seu únic company fins que troba Divendres.

    Allan Quatermain i els seus amics pateixen set, gana i penalitats quan travessen el desert, de camí cap a les mines del rei Salomó, però ni els passa pel cap desfer-se del tabac. Una vegada superat l’obstacle, s’asseuran a la vora del foc i fumaran les seves pipes amb naturalitat, com si es trobessin en un club de Pall Mall. La sorra i la foguera semblen propícies a aquest consum: quan Tom Sawyer i els seus amics arriben a l’illa de Jackson, el primer que fan és posar-se a pipar. L’únic fumador habitual és Huckleberry Finn, que s’encarrega de fabricar-los les pipes. Sembla, doncs, que el tabac era considerat un bon hàbit durant o immediatament després d’una aventura. No ens ha d’estranyar que sigui aquest hàbit el que el viatger de La màquina del temps, de H. G. Wells, troba a faltar “terriblement” quan viatja al futur. En fi: ¿què seria de Sherlock Holmes si els cavallers no fumessin? Sense les burilles i la cendra, seria incapaç d’assenyalar qui s’ha estat en un lloc determinat, quan i durant quanta estona.

    He reservat el cas més extrem per al final. Es tracta de Taràs Bulba, de Nikolai Gògol, que no és exactament un heroi, però que incorpora totes les contradiccions de l’aventurer cosac. Al final de l’epopeia, Taràs aconsegueix escapar dels polonesos, però amb les presses perd la pipa i el tabac. Aleshores retrocedeix i cau en mans dels enemics. El lector pot interpretar que aquest hàbit és la causa de la seva desgràcia, però també que el vell patriarca va creure que valia la pena jugar-s’hi la vida.