Els articles més estranys Dotze malparits sense pietat

   Dotze és un número habitual en les religions: les dotze tribus d’Israel, els dotze apòstols, els dotze àlbums dels Beatles… En el món de la ficció cinematogràfica, disposem de dos clàssics: el jurat format per Dotze homes sense pietat (Twelve angry men, Sidney Lumet, 1957) i el comando integrat per Els dotze del patíbul (Dirty dozen, Robert Aldrich, 1967). De fet, els títols són intercanviables, ja que els dotze membres del jurat estan a punt d’enviar un sospitós al patíbul, i els integrants del comando no tenen gaire pietat quan assassinen un grup d’oficials alemanys i les seves esposes. En llengua original, també podríem sostenir que tant els homes del comando com els del jurat estan de mal humor (“angry”) i tenen una moral discutible (“dirty”) -excepte Henry Fonda, és clar.

   BLes dues pel·lícules són perfectament masculines, ja que les escassíssimes dones que hi apareixen són figurants, sense dret ni tan sols a un nom propi. En els dos casos, l’Estat assigna a dotze homes una missió que els obliga a treballar junts malgrat les diferències. En tots dos casos hi ha un líder que no es deixa doblegar pels antagonistes: Lee Marvin, perquè és coronel, un fet rellevant a l’exèrcit; i Henry Fonda, perquè sap parlar millor que els altres, un fet rellevant en un jurat.

    Els dotze del patíbul ens ensenya que un grup format per psicòpates, violadors i un fanàtic religiós resulta tremendament efectiu en el combat, i també que morir en una guerra resulta molt més divertit que viure en una presó. De Dotze homes sense pietat n’aprenem que jutjar altres homes és molt difícil, potser impossible, i que no resulta gens divertit, ans al contrari.

    Ara que tanta gent que no ha escrit mai res sosté que ja està tot escrit, algú s’hauria d’animar amb un mash-up que barregés els dos arguments. Es podria titular Dotze malparits sense pietat, o bé Una dotzena de malcarats patibularis, o potser més aviat Dotze que porquegen amb cara de pomes agres. Es tractaria, és clar, d’enviar el jurat a la guerra, i el comando a discutir en una sala tancada. Es podrien barrejar encara més: a veure qui es llança a escriure un diàleg on Henry Fonda discuteixi amb Lee Marvin la conveniència de cremar les dones dels oficials alemanys amb bidons de gasolina mentre Charles Bronson els espera al bulldozer amb el motor engegat.