Els articles més estranys El terrorista Lucky Luke

   Davant la corrupció del poder polític i policial, l’opositor es presenta a les eleccions, però els seus simpatitzants són amenaçats per les forces públiques, i els electors són obligats a votar en bloc el candidat oficial. Llavors l’opositor canvia de tàctica. Escriu grafits insultant els governants i els dispara en més d’una ocasió. És declarat fora de la llei i fuig a l’exili. Torna disfressat i boicoteja els negocis del poder mentre duu a terme una activa campanya d’agitació. Llavors és capturat. Com que el jurat és manifestament corrupte, la condemna a mort no sorprèn ningú. Però la llavor de la propaganda per l’acció fructifica quan l’opositor es transforma en víctima, ja que l’edifici de l’alcaldia és destruït per una bomba. El poble s’ha revoltat i combat amb armes de foc contra els poderosos, als quals derrota.

   Aquest és l’argument de Lucky Luke contra Joss Jamon. No es tracta de cap pastitx ni de cap apropiació, sinó d’un àlbum publicat originàriament l’any 1956 i traduït al català el 1991 per Grijalbo-Dargaud, amb guió de René Goscinny i dibuixos de Morris (Maurice de Bévère). L’etapa en què Morris va fer parella creativa amb Goscinny (autor de Le petit Nicolas, Asterix i Iznogud), es considera l’edat d’or de Lucky Luke.

    Em fa l’efecte que, seguint la legislació vigent, algun jutge podria interpretar que Lucky Luke contra Joss Jamon és una incitació o apologia del terrorisme, i potser no s’equivocaria gaire. Només cal fixar-se en una vinyeta de la pàgina 33 de l’àlbum, en què un cartell esmenta explícitament “el terrorista Lucky Luke”. La portada, dibuixada per Morris, mostra el famós pistoler més pròxim al situacionisme, ja que “re-crea” un cartell a favor de Joss Jamon amb l’ajuda d’un pinzell, mentre el cavall Jolly Jumper li aguanta el pot de pintura amb la boca. Certament, l’Oest mític era un escenari que predisposava a la violència i a assumir la justícia com un valor més vinculat a les conviccions personals que no pas a l’autoritat pública, però potser avui Goscinny (malauradament traspassat el 1977) s’ho pensaria dues vegades abans de firmar una faula tan ambigua.