La caldera esquerdada Espanyar

   La digitalització dels diccionaris ha tingut conseqüències molt positives, però mentrestant hem perdut l’antic plaer de fullejar, que sovint produïa el fenomen que els angloparlants anomenen serendipity, és a dir, un descobriment imprevisible i afortunat. Semblantment, els GPS ens impedeixen el plaer de perdre’ns i, per tant, de trobar allò que no sabíem que existia.

   A la part superior dreta de la pàgina 767 del Diccionari Fabra hi he trobat la definició de les paraules següents: espanyaportes, espanyar, espanyol. És curiós que ara que es parla tant de la relació amb l’Estat que ens aixopluga (tant si plou com si fa sol), no em consta que cap partit ni grupuscle s’hagi apropiat encara del verb espanyar, que permet jocs de paraules dels que tant agraden als publicistes.

   Tal com explica el diccionari de Pompeu Fabra, espanyar significa “fer saltar el pany (d’una porta, d’un bagul, etc.)”, se suposa que per poder entrar en un lloc tancat, tot i que res no impedeix que es faci servir també per sortir-ne. Ara bé, si consultem el Diccionari Etimològic i Complementari de Joan Coromines, descobrirem que a Mallorca i Menorca aquest verb significa “fer malbé; posar en un estat més dolent”, i així és com el fa servir Antònia Font. Coromines cita els versos d’una cançó popular mallorquina: “Si em deixes, prest me veuràs / dins un hospital tancada, / malalta i ben espanyada, |/de metges renunciada, / i tu la causa en seràs”. Encara més: “Espanyar-se una persona” significa tornar-se més lletja, o més dolenta, i “No t'espanyis tant!” es diu a algú que manifesta gran irritació o nerviositat.

   Jo espanyo, tu espanyes, ell espanya. ¿A algú se li escapa la rendibilitat política d’aquest verb? Afegim-hi que espanyar significa el contrari d’apanyar, que vol dir “adobar o espavilar-se”. Desespanyar, doncs, vindria a significar “arreglar”.

   Acabo de descobrir que fa anys Ignasi Aragay va escriure, amb tota propietat: “M’han espanyat l’Estatut”. A Menorca són més optimistes quan asseguren que “Qui ho sap espanyar, ho sap arranjar”. Espanyar és tendència.