La caldera esquerdada Entendrir les estrelles

   Quan un personatge tan eloqüent com Hamlet confessa a Ofèlia que no té prou art per comunicar-li el seu amor actua amb murrieria, però també participa d’un motiu universal: la impossibilitat de traduir els nostres pensaments i sentiments en un llenguatge intel·ligible.

   Quan Rodolphe Boulanger sent les paraules dolces que li prodiga Emma Bovary, les confon amb tantes paraules dolces que ha sentit abans de llavis mentiders, i d’aquí conclou que ella no és diferent de les seves amants anteriors: "Aquell home tan expert no distingia la diferència de sentiments sota la semblança de les expressions". El paràgraf es tanca amb una de les frases més citades de Madame Bovary: "La paraula humana és com una caldera esquerdada, on fem sonar melodies per fer ballar els óssos, quan voldríem entendrir les estrelles".

   Han passat més cent cinquanta anys d’ençà que Gustave Flaubert va escriure aquesta comparació tan afortunada, si bé un xic carregada pels gustos actuals. Mentrestant, les humanitats han entrat en crisi, l’ensenyament de la llengua ha renunciat a la bellesa, i la literatura, de retruc, s’ha convertit en una art sumptuària: fins al punt que avui dia, els nostres alumnes de batxillerat (ho he comprovat personalment) són incapaços d’entendre el significat d’aquella frase que Flaubert va escriure per comunicar la dificultat de fer-se entendre. Suprema paradoxa, la de l’escriptor que diagnostica la incomunicació d’una manera que amb el temps esdevé opaca. L’advertiment de Flaubert és avui un exemple perfecte del seu advertiment: fa el so d’una caldera esquerdada. Les estrelles, aparentment, segueixen al lloc on han estat sempre; pel que fa als óssos balladors, no sé ben bé si parlar-ne en primera persona.