La caldera esquerdada Gran

   Abans parlàvem com els pares, ara parlem com a les pel·lícules, i la majoria de les pel·lícules estan filmades en anglès. El canvi no seria preocupant si no fos per les traduccions automàtiques, o sigui, estúpides. Per exemple, l’adjectiu great: si és una situacio es tradueix per genial, i si és una persona, per gran. Per això ara tot és gran.

   Temps era temps, només eren grans els reis, els tsars, els emperadors: Pere, Alexandre. La seva grandesa provenia de la mida dels territoris que administraven, o sigui, del poder. Amb els anys, l’adjectiu va ser adoptat per personatges del món de l’espectacle: el gran Houdini, el gran Carusso, posseïdors d’una grandesa mediàtica, intangible.

   Als anys seixanta i setanta, es van estrenar unes quantes pel·lícules amb protagonistes presumptament grans que ara ens semblarien petits, immorals i tot: el gran McLintock (un pistoler practicant de la violència de gènere ja des del cartell de promoció), el gran Jack (un altre pistoler, tan crepuscular que cavalca al costat dels primers cotxes) i el gran Santini, pilot de caça a Vietnam. Tots tres eren dèspotes simpàtics, uns personatges molt de l’època. Llavors se’n deia “homes amb caràcter”.

   En el món de la literatura, tenim el gran Meaulness i el gran Gatsby, que comparteixen unes quantes característiques: s’enamoren per a tota la vida sense ser correspostos, arrosseguen una certa enteresa que els fa mal però que és el preu de la passió. Són personatges romàntics, tràgics, potser populars.

   El canvi de segle ens ha dut dos personatges prou diferents: el gran Lebowski i el Gran Torino. No són reis, no són figures del món de l’espectacle, ni tan sols estan enamorats. Al contrari: són solitaris i poca-soltes, beuen cervesa en abundància i reben una patacada rere l’altra. Els crítics de cinema els anomenen sistemàticament “antiherois”; la novetat és que la seva grandesa és tan sols irònica. Al gran Lebowski li diuen “el Notes”, i el Gran Torino és el nom d’un cotxe atrotinat, símbol d’un vintage que ja no és gloriós. La grandesa, amb els anys, s’ha fet petita i quotidiana; es redueix a un gest feliç de tant en tant. El Gran Torino encara busca la redempció. El gran Lebowski en té prou amb una cervesa i una bona partida de bitlles.