La caldera esquerdada L'interrogant: una proposta

   En català, el signe d’interrogació inicial genera debats ardents entre els especialistes, i inseguretat entre els usuaris. És necessari? Si l’incloem sempre, fa l’efecte que som uns espanyolistes desenfrenats. Si no el posem mai, correm el risc que el lector no s’adoni que la frase és interrogativa fins que no arribi al final. Alguns escriptors de la vella escola no els posen mai, i algunes editorials de la nova escola els afegeixen sistemàticament. Ja sabem que com més rígides són les normes, més relaxat es queda l’usuari. Ara bé: ¿no seria mes senzill posar aquest interrogant inicial quan fos estrictament necessari? En una llengua, el criteri de claredat és rellevant, però potser encara ho és més el d’economia. Hi ha un tercer criteri, que personalment trobo sobredimensionat, pre-modern i tifa: el que en diuen “coherència”. Les persones que posen sempre l’interrogant inicial o que no el posen mai, ¿són més coherents que les altres? No. Més aviat són més maquinals.

   Les llengües que tenen marques ortogràfiques o sintàctiques d’interrogació (per exemple, les que capgiren l’ordre de subjecte i verb, com l’anglès) no necessiten l’interrogant inicial. ¿I les llengües que no en tenen? En castellà, es va decidir incloure’l sempre, però cada vegada són més els usuaris que el suprimeixen en frases curtes. En francès no es posa, però de tant en tant algun gramàtic el defensa en el cas de frases complexes. En català, Josep Ruaix propugna l’interrogant inicial només en frases d’entonació complexa que no comencin amb partícula interrogativa. Joan Solà, en canvi, és partidari de posar-lo sempre. Com ho fem?

   La psicologia ens ve a socórrer. Els investigadors han descobert que no llegim paraula per paraula, sinó en grups de tres a cinc i independentment dels talls de línia. Si la frase és curta, ja veiem el signe d’interrogació final des del començament, i per tant no cal posar el signe inicial. Heus aquí la meva proposta: posar sempre l’interrogant inicial si la frase supera les cinc paraules, i mai si és inferior a quatre. Si en té quatre o cinc es pot triar, que no fa cap mal.