La caldera esquerdada LTI

   Els que sentim un cert afecte per la llengua, de tant en tant trobem algun ciutadà que s’ocupa de qüestions que ell considera més rellevants i que ens pregunta, amb un to entre indolent i paternalista: “Vols dir que n’hi ha per tant?” volent dir que sobreestimem la importància de la llengua. En aquests casos, recomano la lectura de Victor Klemperer.

   Klemperer (Landsberg, 1881 – Dresden, 1960) va ser un filòleg alemany que va tenir problemes a l’Alemanya nazi per ser fill d’un rabí. Tot i que va sofrir agressions i humiliacions continuades, la seva vida va ser respectada perquè la seva esposa tenia el certificat d’ària. Durant els anys en què era increpat al carrer per dur l’estrella groga, va escriure un diari on, entre altres qüestions, analitzava el llenguatge del Tercer Reich, que ell anomenava LTI, és a dir, Lingua Tertii Imperii.

   Després de la guerra va publicar el llibre LTI. Apuntes de un filólogo (editat en castellà per Minúscula), que desemmascara les metàfores, els epítets i els eufemismes de l’Alemanya nazi. Klemperer s’adona que determinades paraules estan prohibides, com els topònims eslaus: les ciutats i les regions són rebatejades amb noms germànics perquè no es noti que han estat envaïdes. Per referir-se a a Unió Soviètica, la LTI usa la paraula marxista, que posa de relleu l’origen jueu del règim, i no socialista, que es reserva al partit nazi. L’impost esdevé ajuda i la retirada passa a anomenar-se defensa mòbil, mentre circulen verbs nous com arianitzar o desjudaïtzar. D’altres paraules canvien de sentit. Klemperer es fixa que els nazis són els primers que utilitzan fanàtic i cec en sentit positiu. La paraula poble es posa al servei dels partit, mentre que sistema, un terme considerat negatiu, es vincula amb la Constitució de Weimar.

   Victor Klemperer considera que la selecció de paraules és “el llenguatge de propaganda més potent, més públic i secret alhora”, ja que es propaga com una infecció. També els enemics del nazisme van ser intoxicats amb la LTI, i van continuar usant-ne paraules quan el Tercer Reich ja no existia. Hi penso cada vegada que sento la paraula separatista, un terme utilitzat a bastament pel franquisme, i que va estar uns quants anys amagat fins que ha ressorgit amb la càrrega emocional i pejorativa intacta.