La caldera esquerdada El país de Norris

   Norris és un indret imaginari on s’apleguen els projectes no realitzats, les empreses deficitàries, els somnis trencats, les esperances frustrades de manera irremissible. És un lloc tan prodigiosament gran que pot acollir un planeta sencer, i existeix des de fa tant temps que hi podem trobar sense dificultat exemplars de dinosaures i de pterodàctils.

   Molts ciutadans no han llegit mai l’expressió “anar-se’n en orris” però l’han sentida sovint –és una de les frases fetitx de TV3-. Era qüestió de temps, doncs, que algú entengués que el verb "anar-se'n" hi conservava el sentit propi de desplaçar-se en alguna direcció. El pas següent va ser el naixement d’aquesta regió fantàstica, que fa anys que em persegueix en redaccions de joves i de no tan joves. Les relacions sentimentals, l’estabilitat familiar, la consolidació econòmica, qualsevol cosa que es faci malbé, que es degradi, que no surti com estava previst, té un destí inexorable: el país de Norris.

   Però les sorpreses no acaben aquí. Recentment, una facultat universitària va organitzar unes proves de català entre les quals hi havia un dictat. Revisant les proves, els professors van descobrir, esmaperduts, com un sintagma aparentment tan neutre com "ca l’apotecari" s’havia convertit, en més d’un i de dos casos, en un inesperat "ca la puta Cari".

   Ens trobem en un moment en què les prostitutes resulten més familiars que els apotecaris, i en què és més fàcil haver sentit parlar d’un campió de kickboxing anomenat Chuck Norris que no pas de les nou accepcions d'"orris" que figuren al Diccionari Alcover-Moll. Però no us penséssiu que aquesta és una deriva pròpia del català. Els professors de castellà també han descobert, tot revisant dictats, com una vulgar "fritanga" es convertia en un incitant "free tanga". Val més que ens ho agafem bé. Tant si ho volem com si no, tant si ens fa riure com si ens entristeix, tots hi serem, a Norris, amb la Desconeguda.