La caldera esquerdada Serendipity

   Els investigadors en hàbits de compra han descobert que entre comprar per internet i passejar amb un carro pel supermercat hi ha una diferència essencial: el que s’asseu davant l’ordinador es limita a comprar el que busca, mentre que el que transita pels passadissos acaba enduent-se a casa productes que no havia previst comprar. Aquests productes no són intrínsecament bons ni dolents: poden ser capricis innecessaris, però també hi ha la possibilitat que haguem trobat el que ens feia falta però no sabíem –o no recordàvem- que existia.

   En anglès la paraula serendipity significa precisament que hem fet una troballa inesperada i involuntària mentre buscàvem alguna altra cosa. En català, vindria a ser una de les formes de l’atzar, de la casualitat, de la xamba. En la història de la ciència i la tecnologia, molts accidents han obert noves vies d’investigació que han conduït a troballes de gran utilitat. La serendipity més grossa que es coneix és Amèrica, descoberta casualment per Colom quan buscava les Índies.

   Durant una vintena d’anys, el llibre que vaig consultar més va ser el Diccionari de Pompeu Fabra. Cada vegada que l’obria, hi descobria paraules enigmàtiques, eufòniques o evocadores, i en llegia la definició. Aparentment, era una pèrdua de temps, però a la llarga aquelles paraules acabaven fixant-se en algun replec del cervell i en el moment que les necessitava ressorgien i omplien les frases amb diligència. Un fenomen semblant succeïa amb els volums de l’Enciclopèdia Catalana: buscàvem una entrada i ens entreteníem amb el retrat d’un rei francès, amb el mapa d’una guerra medieval, amb la bandera d’un país africà. I quantes estones no vam passar fullejant a l’atzar l’Enciclopedia Espasa! Gran part del que llavors es denominava “cultura general” provenia d’aquesta font de coneixement anomenada serendipity.

   Els motors de recerca i els diccionaris virtuals permeten afinar i ens estalvien pèrdues de temps, però també frenen l’adquisició de coneixement involuntari. No es pot descartar que les generacions més joves, que s’han format de manera gairebé exclusiva amb bases de dades virtuals, a la llarga tinguin el cap deficientment moblat per manca de serendipity. Des d’aquest punt de vista, haver-se format a partir de manuals polsegosos, i no amb la freda eficàcia del Google, podria haver estat un cop de sort.