La caldera esquerdada L'interrogant: una proposta

   A mitjan anys noranta, vaig confeccionar una llista de deu regles que havien de facilitar l’aprenentatge indolor de l’escriptura. Cada any, demano a un centenar llarg d’estudiants universitaris que em diguin, d’aquelles deu regles, quina és la que consideren més rellevant i quina és la que troben més prescindible. El que resulta curiós d’aquesta enquesta domèstica és que, en cada ocasió, una de les regles obté un nombre elevat de vots positius i negatius. Ens trobem davant una polèmica, és a dir, davant dues visions contraposades que tenen, totes dues, una part de raó.

   La regla en discòrdia proposa relacionar la llengua i la literatura amb les altres assignatures. Cada vegada és més freqüent servir-se de la literatura per accedir a coneixements propis de les ciències socials, per exemple. La cara polèmica d’aquesta regla, però, és que implica exigir un mínim de coneixements lingüístics per aprovar qualsevol assignatura o, en un altre sentit, reclamar a tots els professors que sàpiguen més llengua que els alumnes. Heus aquí, em temo, la gran discussió pendent. En primer lloc, no sabem si es pot permetre que un alumne aprovi un examen d’història farcit de faltes d’ortografia. En segon lloc, tampoc sabem si es pot permetre que un professor ignori les regles gramaticals que els seus alumnes han de dominar. Més d’un docent s’ofèn davant aquest requisit, ja que –addueix- el que importa són els seus coneixements especialitzats, i no li falta raó. Ara bé, és fàcil endevinar quin missatge capten els alumnes si la llengua tan sols es respecta en una assignatura, mentre que en les altres és tractada amb indiferència o amb menyspreu.

   En alguns aspectes els estudiants han empitjorat, però no cada vegada tenen més perspicàcia per adonar-se de les incoherències del sistema, sobretot si aquestes incoherències els perjudiquen. Una de les més visibles és que se’ls exigeix que dominin el que molts professors no s’han esforçat a aprendre. Em direu que l’escola no ho és tot, però és que a fora la situació encara és pitjor: tant la majoria dels càrrecs públics com dels que estan a l’oposició, tant els portaveus empresarials i sindicals com els cantants dels grups de moda –és a dir, persones que han arribat prou lluny- tenen en comú que difícilment aprovarien l’assignatura de llengua.