La caldera esquerdada L'interrogant: una proposta

   Primer va ser el camp semàntic de l’aparell reproductor, on s’aprecia una substitució lingüística que és alhora un empobriment: la polla ha anat expulsant sinònims tan nostrats com titola o pardal, i follar ha esdevingut omnipresent, en detriment de la constel·lació de cardar, boixar, pitjar, xinar...

   La segona fase va afectar els insults. Les últimes generacions fan malbé els matisos a base d’aplicar de manera sistemàtica un nombre molt limitat de termes hiperbòlics. Si als nostres amics els diem alegrement fill de puta, què els direm als enemics? El cabrón és un cas a part, amb una ena final que a molts parlants ja els sembla indispensable. En canvi, cotitza poc el pallús, el poca-solta, el pàmfil...

   La tercera fase –la d’ara- correspon als tres àmbits de les interjeccions: reproductiu, escatològic i religiós. En l’àmbit reproductiu, els mateixos joves que conjuguen generosament el verb follar utilitzen la interjecció polivalent joder, que pot expressar, entre altres significats, sorpresa, irritació o desgana. Collons, en canvi, es manté com un terme viu, cada vegada més aplicat també al sexe femení en sentit ponderatiu ("És una tia amb collons"). En l’àmbit religiós, s’estén l’ús de la interjecció Dios com una forma afectada d’expressar el desconcert. Les paraules joder i Dios, doncs, s’intercalen cada vegada amb més naturalitat en frases en català, mentre que tendeixen a l’obsolescència expressions genuïnes com Mare de déu de déu, la Vera Creu o la Sang de Déu. Pel que fa a l’àmbit escatològic, molt vinculat a la idiosincràsia catalana, no veiem que experimenti cap retrocés. Al contrari: merda continua sent una interjecció vivíssima, i posseeix un camp semàntic molt més extens que el que té en les llengües pròximes (amb l’excepció, potser, del francès).

   Com a novetat, apuntem l’aparició, al costat de l’omnipresent guai, d’un cert nombre d’interjeccions en anglès: les més populars són fuck i shit, habituals en adolescents trendy, a les quals podem afegir oish (expressió de disgust) o oops (amb la qual el parlant constata que ha comès un error). Com a signe positiu, constatem l’aparició d’interjeccions com ual·la i (per expressar sorpresa positiva) i els recentíssims dish (frustració) i ueiou (sorpresa ponderativa).