La caldera esquerdada Del túper al tàper

   Als anys setanta, quan vivíem feliços i alegrets en la inòpia lingüística, si anàvem d’excursió ens endúiem una fiambrera i avall que fa baixada. Els mestres de català, però ens van ensenyar que d’aquell estri especialment dissenyat per contenir llom arrebossat se n’havia de dir carmanyola. En aquells temps era freqüent confondre aquella paraula amb un altre element del mateix camp semàntic de les excursions; em refereixo a la cantimplora. Mentre es retransmetia el giro, el tour o la vuelta, vaig arribar a sentir algun locutor parlant de la carmanyola que duien els ciclistes...

   Entre poc i masa. Davant el dilema, les mares van començar a dir-ne túper, una abreviatura de la marca Tupperware, majoritària en el sector. Llavors aplicàvem a l’anglès escrit les mateixes regles de pronúncia que al castellà, de manera que dir-ne túper era tan natural com parlar de JonBaine o de TironePòver. Avui dia, la gent no s’endú el dinar a la feina ni en fiambrera ni en carmanyola; a mesura que ens normalitzàvem en fonètica anglèsa, el túper s’ha transformat en tàper. En contrapartida, se senten maneres esgarrifoses de pronunciar paraules franceses com el cognom de Michel Houllebecq. A cada bugada es perd un llençol.