Llibres Intro Carta a la reina d'Anglaterra

Fragments de crítiques

"Carta a la reina d'Anglaterra ja és com l'exercici de digitació d'un virtuós, la plena acomodació de finalitats i sistemes, per penetrar en l'arqueologia del futur a les darreries del segle XX des dels orígens remotíssims de fa mil anys al comtat de Cerdanya. (...) Tots els episodis i digressions de Carta a la reina d'Anglaterra demostren una trama intel·lectual ben insòlita a la literatura catalana: una peculiar mordacitat del rigor, amb prou savor faire per aconseguir que les idees naveguin per la correntia narrativa com els personatges i els esdeveniments."
Valentí Puig, El País, 3-4-97

"Les lleis narratives que Vicenç Pagès Jordà s'imposa per confeccionar Carta a la reina d'Anglaterra passen per l'aplicació sistemàtica d'una mirada racionalitzada i versemblant, lluny de les vel·leitats sobrenaturals, a un tòpic de la matèria literària medieval i folklòrica, el tema dels tres desitjos. (..) Vicenç Pagès Jordà s'endinsa per un territoris més transcendentals i, d'una manera clara, indaga quina és o quina pot ser una de les funcions de la creació artística, amb quins treballs es pot omplir l'espai de temps que va des del naixement fins a la mort."
Ponç Puigdevall, Presència, 20-4-97

"Pagès Jordà parteix de certs universals de la contologia –com l'espasa poderosa, els tres desitjos o la mateixa estructura de carta a la reina- per engegar un mecanisme de rellotgeria que justament té en el pas del temps el risc més elevat i també el major encert."
Màrius Serra, El Temps, 28-4-97

"Aconsegur explicar els gairebé mil anys d'existència del protagonista només en un centenar de pàgines ja ho considero una proesa. També és una proesa fer-lo versemblant. Però l'autor ho aconsegueix. Altrament cal regraciar-li que no hagi caigut en la temptació d'omplir el llibre de referències històriques, sinó que s'ha limitat a les més imprescindibles, com si es tractés d'un detall secundari."
Estanislau Torres, A cau d'orella, setembre de 1997

"Vicenç Pagès Jordà fa en aquesta novel·la una relectura del mite de Faust, molt sui generis si voleu, que Goethe va convertir en un personatge de la literatura universl i Oscar Wilde, amb El retrat de Dorian Gray, va revitalitzar i envigorir d'una manera excellent."
Josep Ferrer i Costa, Revista de Catalunya, febrer de 1998

"La novel·la de Pagès Jordà trenca els límits i la barrera de la col·lecció on es troba publicada i es fa seu el territori més específicament destinat a joves i adolescents. Al llarg de la història de la literatura aquesta circumstància s'ha donat també en determinats títols que anaven adreçats a lectors adults, i quan això passa crec que la novel·la en qüestió en surt enaltida vigorosament i acumula una sèrie de característiques i de valors que moltes vegades no tenen les novel·les pensades i escrites precisament per a un públic jove."
Josep Maria Aloy, Escola Catalana, novembre de 1997

"Pagès Jordà reivindica una literatura que, más allá de la literalidad de lo que se cuenta, ofrezca al lector elementos de reflexión sobre la realidad, que ayuden a clarificar y entender. Su relato es muy sugerente. La evolución del juego de ajedrez a lo largo del tiempo ofrece un correlato objetivo de las relaciones de poder, y los problemas contables del personaje, que le llevan a entablar relaciones con la Mafia para eludir las inspecciones de hacienda, explican el paper cada vez más importante de los mecanismos de control del Estado que acabarán comprometiendo al inmortal."
Julià Guillamon, La Vanguardia, 4-IV-97

Tornar a Llibres