Llibres Intro La felicitat no és completa

Crítiques

"La felicitat no és completa es la primera novela que de una forma deliberada se dedica a relatar las experiencias de la generación del "baby-boom", desde la infancia hasta la muerte simbólica del protagonista."
Julià Guillamon, Culturas-La Vanguardia, 3-12-03

"El jo dels personatges es difumina, gairebé es dissol, en components objectius: les marques, per exemple, tant les d'època com físiques o de vestir, sovint externes al subjecte però que el configuren, compartibles amb altres persones, i amb el lector. És així com l'obra, de mal filiar, però que al meu entendre interpreta bé Gustave Flaubert i James Joyce, aconsegueix l'empatia tot i optar per una narració no lineal i un narrador sovint adherit a les accions dels personatges."
Estanislau Vidal-Folch, El Periódico-Llibres, 17-10-03

En un moment donat l'Àngel Mauri vol simbolitzar la dècada dels seixanta amb l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy, un episodi que activa com un reflex condicionat el tòpic de la "fi de la innocència". Precisament, l'edició d'El món d'Horaci, un llibre anterior de Pagès Jordà, duia a la coberta la fotografia de l'assassinat del sospitós de matar Kennedy. Haver de venir a néixer quan "mataven la innocència" és una premonició del destí d'aquesta generació, que havia d'arribar a adulta sense pares contra els quals revoltar-se ni grans referents ideològics ni de cap tipus.
Antoni Ferrando, quaderns.net (blog extingit)

"D'una banda, aconsegueix que els fets més trivials de la vida quotidiana –una tarda perduda en un local d'oci, uns dies d'excursió, uns anys universitaris, els mínims errors de la vida amorosa- s'enlairin cap a una zona on la precisió meticulosament descriptiva fa que es tingui nostàlgia de l'espera. Més enllà d'una sèrie de fets anodins que viuen els personatges –un conjunt d'amics que es fan grans-, no passa res, però la virtut de Vicenç Pagès Jordà és que fa que el lector s'entusiasmi amb el temps lent de la narració, que descobreixi que s'entusiasma amb el que els poetes anomenen correlat objectiu. No es diu mai res que sigui un pensament, no s'explica en cap moment què passa en el fons dels personatges, es tracta tan sols de mostrar de manera elegant el que hi ha a l'abisme de cadascú."
Ponç Puigdevall, El País-Quadern, 23-10-03

Tornar a Llibres