Llibres Intro Un tramvia anomenat text
Un tramvia anomenat text Un tramvia anomenat text
Ed. Empúries
Barcelona, 1998 i 2002
222 pàgines

Vivim en una societat que no ensenya a escriure però que obliga a saber-ne. ¿Com és que, després d'anys d'aprenentatge, un gran nombre de ciutadans són incapaços d'escriure una carta o un informe? Aquesta incapacitat, ¿té alguna relació amb el menyspreu que part del personal docent manifesta per la literatura? ¿És possible que algú millori la qualitat del que escriu sense que millori la qualitat del que llegeix?

Davant l'allau de manuals que pretenen reduir l'escriptura a una tècnica, davant la tesi romàntica que limita l'escriptura a les persones que neixen dotades, el text es manté com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. És per això que els millors professors d'escriptura -literària o no- tenen noms com Horaci, Calvino, Poe o Nabokov.

Podeu accedir a una crítica i a una entrevista sobre el llibre i sobre l'escriptura en general.

Tornar a Llibres