Virginia Woolf & Elizabeth Barrett Browning

   Flush, la biografia irònica del gos de la poeta Elizabeth Barrett Browning és el llibre més lleuger de l’autora de La senyora Dalloway, una porta d’entrada excel·lent a una obra no sempre fàcil però sempre recomanable.

   Es nota que Flush és un llibre tardà: Virginia Woolf hi mostra un estil desimbolt i el posa al servei d’una història aparentment banal, però que ens permet capbussar-nos en l’Anglaterra de mitjan segle XIX. El llibre inclou tot el que demanem a una novel·la, només que el que s’hi narra és veritat (l’autora es va documentar a bastament, sobretot a partir de les nombroses cartes escrites per la poeta) i alhora és original, ja que adopta el punt de vista del gos que va acompanyar la poeta durant uns quants anys.

    Aquest cocker spaniel, el més conegut de la literatura, creix enmig de la naturalesa a Reading fins que és enclaustrat a casa d’Elizabeth Barrett. Quan ha establert una bona relació amb la seva mestressa, apareix un rival, Mr. Browning, respecte del qual mostrarà diferències notables. A continuació Flush és segrestat i passa una temporada horrible en un antre de Whitechappel. Una vegada rescatat, coneix la llibertat a Itàlia, la maduresa a Londres, finalment el declivi.

   Virginia Woolf assumeix decididament la perspectiva del gos, que significa traduir en paraules el que significa viure sense paraules. Presta una gran atenció a les flaires: “Els més grans poetes del món no han olorat sinó roses en una mà i fems a l’altra. Les infinites gradacions que hi ha entremig han quedat sense enregistrar.” L’aproximació al cocker spaniel és meitat canina i meitat humana, i ens arriba a través d’un sentit de l’humor que no ens allunya dels fets, ans al contrari. A les notes finals, l’autora aprofundeix en aspectes secundaris, desenvolupa biografies laterals, insereix les digressions que són la marca de la casa.

   Pel que fa a Elizabeth Barrett Browning, Virginia Woolf ens la presenta com una dona limitada en els aspectes físic, familiar i social, però no en els àmbits intel·lectual ni sentimental. Després de travar amistat amb aquest gos (a qui va dedicar algun poema), aconsegueix superar els seus límits. No entenem tot el que li succeeix a causa del punt de vista caní, però hi simpatitzem sense reserves.

Tornar a Noms propis