 |
 |
Edicions 62 i Labutxaca |
Des de fa anys Àngel Mauri ha estat donant voltes a una pintada inacabada que va veure en una paret de Cerdanyola: "La felicitat no és completa. Fal...". Encara que no se sent feliç, seria inexacte considerar-lo un desgraciat integral. En qualsevol cas, no està segur de què li falta. La felicitat no és completa narra set episodis en la seva formació entre 1971 i 2003. L'amistat, la família, l'educació, l'amor, la feina o la política són etapes de la seva socialització, en general defectuosa. A més d’un dubtós aprenentatge vital, la novel·la retrata les continuïtats i les metamorfosis, les contradiccions i les reminiscències d'un personatge, però també els escenaris, les paraules, els jocs i les cançons d'una època.
Sense crítica ni nostàlgia, al contrari: amb humor, tendresa i, sobretot, amb la força de l'hiperrealisme, La felicitat no és completa recorre el foc i la cendra, els costums i les singularitats d'una generació que va veure la llum quan va morir John F. Kennedy i ofereix una visió inèdita dels anys setanta i vuitanta.
Des d'aquí podeu accedir al primer capítol [PDF] del llibre i a fragments de crítiques aparegudes a la premsa, així com a la crítica (CAST) realitzada per Anna M. Gil per a la revista Lateral.
La Fundació ONCE disposa de còpies d'aquest llibre en Braille.
La reedició de 2015 inclou la postil·la Àngel Mauri i jo [PDF]
Tornar a Llibres
