Un dels llibres que donen una visió més desastrosa de la universitat és El árbol de la ciencia, que Pío Baroja va publicar fa cent anys. Ja a les primeres pàgines, quan Andrés Hurtado entra a la facultat de medicina, topa amb professors ridículs i petulants. N’hi ha algun que fa més de mig segle que explica el mateix, o sigui, "vulgaritats disfressades amb un aparat científic". A la universitat de Baroja no hi ha afecte ni disciplina: a classe es parla, es fuma, es llegeixen novel·les i, en definitiva, s’hi fa de tot tret d’escoltar. Un dia, un estudiant toca una trompeta a l’aula, un altre hi deixa anar un gos. Els llibres de text són estúpids i els exàmens són capriciosos, si bé es poden aprovar fàcilment amb ajuda d’una recomanació.
Segons el Gènesi, l’arbre de la ciència del bé i del mal és l’únic arbre prohibit del jardí de l’Edèn. Adam i Eva poden menjar el fruit de tots els arbres menys d’aquest, que dóna el coneixement i que comporta l’expulsió del paradís. Baroja l’oposa explícitament a l’arbre de la vida. Segons Andrés Hurtado, els éssers humans es divideixen entre els partidaris d’un arbre i els de l’altre: els filòsofs i els biòfils. Hurtado, que és filòsof, troba estupidesa i egoisme a tot arreu: a la ciutat i al camp, entre els metges i els camperols, enmig d’escriptors i de prostitutes: "El chulo domina desde los Pirineos hasta Cádiz; políticos, militares, profesores, curas, todos son chulos con un yo hipertrofiado". Hurtado és un noi pusil·lànime i amargat, que mira d’entendre el món i no se’n surt.
Anys després d’acabar la carrera, Hurtado retroba antics companys de la universitat: són estafadors, ganduls o proxenetes. De cadascuna de les pàgines del llibre se’n desprèn que l’arbre de la ciència condueix a la tristesa i a la frustració. Doncs bé, aquest és el llibre que molts dels lectors d’aquesta columna van llegir obligatòriament a l’institut, i el que molts dels seus fills han de llegir mentre cursen el batxillerat. Les autoritats continuen pensant que El árbol de la ciencia és una bona preparació per a la vida acadèmica. Com pregunta un professor universitari en el primer capítol, "¿Es que alguno ha perdido la herradura por ahí?".
Tornar a Noms propis
