Sèrie Berta, 3

De vegades és inevitable sospitar si no va ser la Revolució Francesa el que va posar fi a la joie de vivre, sinó senzillament els fills. Sigui com sigui, arriba la calor i, amb ella, el mel monogràfic sobre aquest work in progress titulat, genèricament, "Berta". Aquest any la tecnologia ens ha estat propícia, i hem après a enviar missatges sense que cada subscriptor identifiqui els altres. Així es manté una mena d'anonimat de segona generació, i no hi ha manera de saber quants ni quins lectors llegeixen el mateix text, que és una de les condicions, potser, de la lectura.

Coneixement del medi sensacional
-Puc adorar l'arbre? (per "adornar", després de dies i dies de cantar nadales)

-M'agraden les pelleringues (per "tallarines")

Un dia que s'ha disfressat:
-Semblo una riquesa (per "marquesa", "princesa"...)

-Avui és el dia del hàmster (per "càncer")

-Em fa mal el dit ingle (per "índex").

A les coves, cansats de buscar pintures rupestres, cridem:
-Ecooooo, ecooooo!
-Qui és l'Eco, un prehistòric?

Altres llengües, altres àmbits
-Good money! (al matí)

-La mama menja sabó.
-?
-Sí, mira (mostrant el pot de Cola-Cao): El "sabor" único de Cola-Cao

-Mira, flequers (mostrant l'envàs de kellogs), perquè els flequers fan els crispis (per corn "flakes").

 Diàlegs peripatètics
-A la pel·lícula hi havia un Tarzan...
-Un Tarzan?
-No, vull dir un texà
-Un texà?
-Sí, aquell ocell...
-Ah, el tucà.

Al carrer:
-Què és això?
-Una mina (de llapis)
-I què passa si la toco?

-Mira, sóc solterona.
-Ah, sí?
-Sí, perquè ballo (per "saltarina", doncs)

Travessant un carrer:
-Per què no passem pel Mediterrani?
-Deus voler dir pel pas subterrani.
-No, el subterrani és on enterren les persones.