Tribute to Fages, 1

Aquest any en fa cent que va néixer Carles Fages de Climent. La seva obra és notable i diversificada, però la part més divertida i, per dir-ho així, més internàutica, és, sens dubte, la dels epigrames. El mel d'Émile no vol deixar passar l'ocasió d'afegir-se a la celebració del centenari amb un recull d'epigrames, extrets del llibre que ha publicat l'editorial figuerenca Brau. En podríem haver triat de més pujats de to, però hem volgut oferir una versió apta en deferència a la població menor d'edat que està subscrita a aquesta revista.

Aprofitem l'avinentesa per anunciar-vos que, segons les previsions del consell de redacció, el pròxim número d'aquesta revista oferirà una selecció d'epigrames del cap de redacció.

Aquest pobre Triadú,
que per triar no té do,
si quan tria, tria dur
és que és un mal triador.

La Rambla es clou com un absis
amb un peristil de plàtans;
diuen a l'alcalde: -Mata'ns
però, si us plau, no ens escapcis.

(Sobre els transvasaments):
La Muga se'n va a Girona,
el Fluvià va a Roquetes,
el Ter se'n va a Barcelona
i l'Onyar a fer punyetes.

(Sobre el senyor Poch)
Només li falta una erra
per ser el mascle de la verra.

(Sobre Hisenda)
No fos pel fiscal de tasses
que ens ve a munyir les terrosses,
els rics germans Planas Bassas
es dirien Plenes Bosses.

El qui surt del seminari
no té ganes de tornar-hi.

Sóc faroner de les Medes
on viuríem tu i jo sols;
al dematí cols i bledes
i a la nit bledes i cols.

Sembla estrany que sobrevisqui
la virtut mig a parracs
amb tant hot, motos, snacks,
eslips, fum ros, foto i whisky.

Per cada goig, un perdó,
per cada esplai, una mida:
jo et demanava un petó
i tinc de llogar una dida.

El qui amb la criada es casa
o és molt savi o és molt ase.

Si les campanes del poble
toquessin a descasar,
els marits fent pilar doble
poden doblar el campanar.

(Sobre els ajuntaments)
Al cim de tot del Calvari
sant Dimes i el secretari.

El matrimoni és una creu
i la querida, el Cirineu.

Qui no beu, no va de tort;
si és que plou, no reguis l'hort.

En l'amorós desengany
diu l'enyor a la fatiga:
-Fes, quan em sobri un altre any,
que el tingui de menys l'amiga.