Tribute to Fages, 2

Tal com vam anunciar en el darrer número d'aquesta revista, ens complau enviar-vos un recull d'epigrames dirigits al personal de l'institut d'ensenyament de la Jonquera. No tingueu tant en compte la qualitat com el fet que representen un modest homenatge a Carles Fages de Climent en l'any que es commemoren els cent anys del seu natalici. Com és natural, en aquesta tramesa els noms dels destinataris han estat convenientment disfressats.

Llegiu, cavallers i dames:
al dinar de fi de curs
no hi haurà pas cap discurs,
ans un concurs d'epigrames.

(A la professora de religió)
Quan la teòloga Sònia
recita el Nou Testament
tots clapen amb la sonsònia
fins que ella crida: "Amén!".

Carme Roig, Laura Zamora
tenen noms amb molt d'estil.
Si els pronuncies alhora
et surt Carme-Laura... Gil.

Corre tant la marató
aquest nostre matemàtic
que de tant que és corredor
ve de poc que quedi asmàtic.

(a la tresorera)
La Montse remena euros
i ho fa tan concentrada
que passa sense veure-us
entremig de la mainada.

(A Eva Escapa)
Yo no sé si es capa o sayo,
no sé si es sayo o es capa,
mas, ni gitano ni payo
que ella clicha, se le escapa.

(al director)
Al Japó hi mana la Sony,
i al camp, qui sega més ordi,
a l'infern mana el dimoni
i a la Jonquera, en Jordi.

(A Magda Puig, professora de castellà)
Gasta un cognom tan nostrat
tot i ensenyar l'espanyol
que de ben poc li ha anat
de dir-se Magda Pujol.

Si no estudies ja et planyo,
segur que et cateja el manyo.

No li vinguis amb PAUs, LOGSEs ni LOU:
ell surt del centre amb una mà a cada ou.

El professor Pere Coll
amb la seva veu de tiple
fa anar recte i de corcoll
a tot el tercer flexible.

Quan no fa una fotocòpia
se submergeix en la inòpia.

(a la professora d'anglès)
Explica Carme Gomila
que en idioma estranger
a un que fa de moliner
me li diuen Míster Miller.

(a Pol, maratonià vocacional)
Si véns amb cotxe de França
passant per la nacional
i un home corrent t'avança
o és en Pol o un il·legal.

(al professor de física)
El físic té importància,
assevera don Lluís,
tot mirant-se la prestància
al mirall del passadís.

(al professor de clàssiques)
La Jonquera em fa trempera
però el llatí em fa patir,
la puritas m'exaspera,
declino com un boví.

Si cal seguir currículums patètics
i suar en barracons quan ve l'estiu,
conforta estar voltat de noms poètics
com els que tenen Laura i Beatriu.

(A dos professors de tecnologia)
Si n'era o no n'era
durant molts anys el
senyor Berenguera
sense en Miquel Àngel
de barba de llop
allà a la Jonquera
fent techno i no pop.

(a l'epigramista conductor)
Poeta per vocació,
cerco muses viatjant,
prô no ve la inspiració
el que escric sobre el volant
són quatre epigrames sossos:
tot el viatge vaig topant
no amb muses, sinó amb mossos.

(comiat per al professor de clàssiques)
Per treure el ventre de pena,
mirant d'evitar la mandra
explica el rapte d'Helena,
i l'escena de Cassandra.
Prou mira per la finestra,
i pensa en aquella noia
quan parla de Clitemnestra
i de la història de Troia.
Però entre Caribdis i Escil·la
ja se li acaba la pila.
Fins que arriba el dia, eh que bé,
tan desitjat: avui sí que
a Ílion plora Hècabe
i al palau troba Nausica,
i arriba el moment de dir-se
adéu Pàtrocle, adéu,
adéu, venturós Eumeu
adéu, Cal·lipso, i Circe.