Com cada any per aquesta època, el mel es converteix en nadala i antologia.

Sèrie Berta, 6

Confusions enriquidores

-Aviat serà Sant Hassan.

-Anem a Sant Pere Tallada.

Conversa amb una amiga.
X: Vaig anar a un cementiri, ja saps què és un cementiri, ¿no?
B: Sí...
X: És el lloc on es van a deixar flors.
B: Doncs jo em pensava que s'hi deixaven els morts (riuen totes dues). Els morts, ha, ha.

La tarda del seu aniversari, després de fer-los la fotografia de grup, unes quantes nenes estan convençudes que em dic Lluís.

B: A l'escola hi ha un nen que mou les orelles.
X: Deu ser marcià.
B: No, és castellà.

(vacances d'estiu)
X: Ara nosaltres també som turistes.
B: No: els turistes són rossos.

-¿T'hi poses caferina? (per sacarina)

(fullejant el diari)
-Mira, Tailàndia, el país de les joguines (per Toylàndia)

(dalt del Montgtrí)
-Oh, hi ha una vista estrafolària (per extraordinària)

-Que no caigui la lava (per cera) de l'espelma

-Si de gran sóc solitària viuré amb vosaltres (per soltera)

-¿Saps què vol dir tufillo?
-El teu fill.

Voluntats

-Vull un ordinador com aquest (assenyalant una màquina d'escriure)

(a la pizzeria)
-Vull una politana

(a les fires)
-Vull anar a la pista napolitana (per americana)

Preguntes entranyables

Al diari veu una notícia sobre un atemptat a Pròxim Orient:
-¿Aquí és on viuen els Reis?

-¿Els periodistes existeixen?
-I tant que sí.
-¿Ah, sí? ¿I són com en Tintín?

El mel d'Émile - Noticiari informal - Núm. 22, 23-12-2002