núm. 39, 30-03-2005

Entre tota la gamma d’interpretacions que ha merescut la conversió en escarabat que experimenta Gregor Samsa a La transformació de Franz Kafka, pot ser convenient recordar la que apunta Jordi Llovet al pròleg de la seva traducció a l’editorial Proa.

Després de negar que La transformació sigui un exemple de literatura fantàstica, Llovet proposa veure en aquella curiosa metamorfosi «la posada en literatura de les condicions mateixes de la feina i el destí de l’”escriptor” –com a tipus social– en un dels moments àlgids de la civilització industrial burocràtica».

Seguint aquesta interpretació, assistim impotents a l’aïllament de Gregor Samsa respecte del seu medi laboral i familiar, un aïllament que recorre totes les fases des de l’autoconsciència de la raresa fins a la mort, “entesa aquesta com a lògica culminació d’una soledat per la qual tot escriptor, i Kafka més encara, hauria donat tot el que hagués calgut”, sempre segons Llovet.

Poques experiències resulten menys estimulants per a un escriptor que la lectura de La transformació a la llum d’aquesta hipòtesi. Fixem-nos, si no, en les reaccions que desperta Gregor Samsa en la família: l’espant inicial, que evoluciona ràpidament cap a la indiferència i l’odi fins arribar a l’alleujament davant la mort de l’insecte.

La tradicional exposició pública que sofreixen els escriptors catalans per Sant Jordi adquireix així un caire entomològic. Els ciutadans de “la civilització industrial burocràtica” desfilen pacientment davant les parades per contemplar en viu i en directe els escarabats: monstruositats de mida natural que es mostren a aquesta gran família que no els acaba d’acceptar, i que els ret un tribut zoològic el dia que abandonen les seves habitacions fosques i pudents per mostrar-se sense vergonya i sense vitrines.