Resposta: els millors llibres
En el número anterior d'El mel d'Émile et proposàvem un intercanvi d'informació per confeccionar la llista dels millors llibres de l'estiu. Si estàs llegint aquesta frase vol dir que has col·laborat amb nosaltres, i que per tant t'has guanyat el dret a rebre la llista de títols.
Ja deus recordar que es tractava d'escriure el títol i l'autor d'un a tres bons llibres llegits aquest estiu, afegir-hi una frase curta que n'indiqués el mèrit (optatiu) i fer-ho arribar a la nostra redacció. Doncs bé. Hem rebut quinze missatges, que fan referència a un total de trenta-set llibres. Només hi ha dos autors repetits, i tan sols tres dels que apareixen a la Biblioteca Ideal confeccionada als anys cinquanta per Raymond Queneau a partir dels títols facilitats pels seus col·laboradors. En canvi el percentatge de respostes obtingudes per Queneau i per nosaltres ens és favorable.
El mel d'Émile es comprometia a garantir l'anonimat i la intimitat. No creiem que això entri en contradicció amb el fet d'incloure la llista de participants en ordre alfabètic. Els llibres estan col·locats per ordre d'arribada: és públic el conjunt de lectors i el conjunt de llibres, però no quins ha llegit cadascú. La dificultat d'endevinar qui recomana cada llibre augmenta pel fet que el nombre de títols varia segons el lector. D'altra banda, no tots els subscriptors d'El mel d'Émile es coneixen, ni que sigui d'oida: hi ha escriptors, crítics, llibreters, però també amics de la infància i col·legues recents, o tot alhora. En fi: si algú vol jugar a endevinar qui ha proposat cada llibre haurà de tenir en compte també els comentaris, d'estil i extensió prou variats. Per la nostra banda, ens hem limitat a uniformitzar-ne la tipografia. Les relacions que l'atzar ha establert entre els llibres situats correlativament ha estat una de gratificacions més inesperades d'aquesta experiència.
Un cop més, agraïm la teva col·laboració en aquest experiment, que no dubtem a qualificar d'enormement positiu. I sense més preàmbuls, etc.
Participants
Albert Figueras
Àlex Gifreu
Antoni Puigverd
Felip Ortega
Guillem Terribas
Irene Altell
Joan Josep Isern
Jordi Puig
Josep Anton
Màrius Serra
Ponç Puigdevall
Santi Pou
Sebastià Roig
Vicenç Pagès
Xavier Dilla
Contestes per ordre de rebuda
La Institució Smithsoniana, de Gore Vidal (Proa). Agradarà a tots aquells que hagin volgut fornicar amb una maniquí de cera.
Máximas, Pensamientos, Caracteres y Anécdotas, de Chamfort (Península). Agradarà als antics lectors del "De Todo Un Poco", del TBO.
La Gran Corrida, de Pau Riba (Quaderns Crema). Agradarà a tots els que pensen anar a votar l'Honorable que ve.
Jacques el fatalista, d'en Denis Diderot en la traducció de J. Tarrida (Terrida?) editat per Edhasa. El destaco per la seva ironia refrescant enfront de les adversitats.
El castillo de la carta cifrada, d'en Javier Tomeo, editat per Anagrama, perquè és un laberint de metàfores i per l'estil (un únic paràgraf que correspon a un suposat diàleg que en realitat és monòleg).
La cabeza de plástico, d'Ignacio Vidal-Folch: una novel·la sobre l'art contemporani.
A repèl, Huysmans: potser el millor llibre sobre la torre d'ivori.
Viatge al fons de la nit, Louis-Ferdinand Céline, perquè hi és tot i hi és bé.
La ópera flotante , de John Barth. Qui ha dit que el postmodernisme no és vitalista?
Espacio, de Juan Ramón Jiménez (inclòs a Lírica de una Atlántida. Un dels grans poemes del segle XX (perdoneu la frase).
Débil es la carne. Correspondencia veneciana, de Lord Byron. Pràcticament una novel·la epistolar. Absorbent, emocionant, vivíssima.
Una letra femenina azul pálido, de Franz Werfel. M'agraden les novel·les "petites" com aquesta, com Zipper y su padre de Roth o com A Handful of Dust, de Waugh. Les trobo grandioses.
La muerte en Venecia. Thomas Mann. Seix Barral. 1983. Relectura (ja hi començo a ser). Final dionisíac per a un tipus apol·lini. Tècnicament, m'interessava el pas, sense solució de continuitat, de la prosa asèptica i utilitària a la prosa espessa, farcida de referents.
Assaigs. Llibre tercer. Michel de Montaigne. Eds. 62. MOLU. Trad. d'Antoni Lluc Ferrer. Al principi és una selva d'exuberant vegetació clàssica, plena de sensacionals feres històriques. Enmig de la selva, un cervell clarivident obre camins morals. Més endavant la selva és un gran edifici, una gran biblioteca, força millor que la de Borges: no hi ha trampes brillants, ni barroquisme, és més honesta. I molt més profunda: no l'eixamplen ni la fan infinita els jocs de miralls, sinó els milers d'exemples històrics i les inesgotables pàgines a què fa referència.
Detti e contradetti. Karl Kraus. A cura di Roberto Calasso Adelphi, "gli Adelphi, 36". Adelphi. 1994. "Cultura és aquella cosa que la majoria rep, molts transmeten i uns pocs tenen". "Els alumnes mengen allò que els professors han digerit". "La gent que s'ha emborratxat de set de saber és un flagell social". "La lletgesa del present té valor retroactiu". "Quan Déu va veure que tot era bo, la fe humana li ha atribuït la vanitat però no la incertesa del creador". "Sovint la filosofia no és altra cosa que el coratge d'entrar en un laberint. Qui, després, oblida la porta d'entrada té bones possibilitats d'aconseguir la fama de pensador original". "En l'art és difícil distingir l'autenticitat de l'embolic ("l'imbroglio"). L'embolic es reconeix, al màxim, del fet que exagera l'autenticitat. L'autenticitat, al màxim, del fet que el públic no se l'empassa ("non ci casca")" "No tenir un pensament i saber-lo expressar: és això el que fa un periodista". "Les opinions són contagioses: el pensament és una miasma". "Hi ha precursors que imiten els originals. Si dos tenen un pensament, aquest no pertany al que l'ha tingut abans, sinó a aquell que l'ha tingut millor". "Per a l'artista i per al pensament valen les paraules de Nestroy: he fet un presoner i no em deixa caminar més". "La vida és un esforç que seria digne de millor causa".
Tu i la teva llar. Edicions Caprabo. Una relació d'ofertes als supermercats Caprabo per començar el setembre amb bon peu. Molt interessant i profusament il·lustrada.
Babies"R"us. Guía del bebé, Ed. T"R"u. Històries curtes de terror al voltant de persones que, després d'una abducció, s'adonen que els volen convertir en pares d'éssers d'una galàxia molt, molt llunyana. Acollona.
Arbres d'hivern. Silvia Plath.
Tot un home, Tom Wolfe (Columna)
Els somnis dels animals, Barbara Kingsolver (Ed. Cruilla). Un prodigi de sensibilitat.
California, Diversos autors (The Rough Guides) . Una guia completíssima.
Hi ha un grup de lectures que tenen la seva explicació perquè porto uns quants mesos estudiant àrab (sí, àrab, aquells gargots inintel·ligibles que s'escriuen de dreta a esquerra i que es pronuncien d'una manera encara més incomprensible). He llegit algunes edicions bilingües de la col·lecció Poesía Hiperión: Treinta poemas árabes en su contexto,Poesía árabe clásica, etc. També he llegit autors d'origen àrab com Les identitats que maten, d'Amin Maalouf (La Campana, Barcelona, 1998): molt recomanable; si em fos permès d'obligar, diria que és una "lectura obligatòria").
La boutique obscure (124 reves) de Georges Perec. 124 transcripcions de somnis. El blanc indica la importància dels passatges oblidats o indesxifrables. El signe // assenyala una omissió voluntària.
El diccionario de Lemprière de Lawrence Norfolk. Es pot ser il·lustrat i contemporani.
The Journalist, de Harry Mathews. L'escriptura d'un diari a una escala 1:1 de la vida.
La escapada, William Faulkner (Alfaguara), perquè és una antologia de tots els moments còmics de l'obra de Faulkner.
La piedad peligrosa, Stefan Zweig (Debate), perquè sap mantenir en més de tres-centes pàgines la mateixa solidesa que a les novel·les curtes.
Mientras dan las nueve, Leo Perutz (Debate), perquè és un misteri policíac en un ambient expressionista.
El conte Emma Zunz inclòs en el llibre El Aleph de Jorge Luis Borges. L´he assaborit més que un vermut blanc amb berberetxos, un diumenge, assegut a una terrassa, veient com els avis surten de missa.
Qualsevol dels cent primers volums de la fotonovel·la Simplemente María, de Celia Alcántara, i fotografies de Gerri (1972 ,ediciones SEDMAY). El retrobament amb el punt d´inflexió d´un gènere injustament oblidat, però amb un futur latent.
La venedora d'ous (Linda D Cirino): aquest llibre és d'aquells tresors que de vegades et passen desapercebuts. La història escrita en primera persona és dolça i agra, trista i ingènua, carregada d'amor i de coratge per damunt de tot.
Una dona difícil (John Irving): un Irving, al meu parer, excel·lent, domini total de la paraula escrita, una novel·la per riure i plorar on tots el fils que es deixen anar són lligats al llarg de l'obra.
El vigilant en el camp de sègol (J.D. Salinger): Certament, la majoria dels lectors han llegit aquest llibre fa molt de temps. Ho tenia com una assignatura pendent i mai és massa tard perquè et sorprengui un bon llibre, digne de romandre en un lloc privilegiat a la nostra biblioteca. El dinamisme de tota la novel·la, barrejat amb la manca de valors del protagonista, m'ha entusiasmat.
Història somiada, d'Arthur Schnitzler, amb traducció d'Anna Soler. Editat per Quaderns Crema. Una delicia llegir una història tan fantàstica i íntima amb l'eloqüència de saber triar les mínimes paraules i les més adequades per explicarla.
Las palmeras salvajes, de William Faulkner.
Ficciones, de J. Luis Borges.