núm. 47 (2/3), març 2006
“Tallers literaris? No, gràcies”
Els clubs de lectura no són l’únic invent anglosaxó que ha estat desvirtuat quan s’ha implantat en aquests verals. El cas dels tallers de creació literària és igualment simptomàtic. Són legió les universitats nord-americanes en què s’imparteixen literary workshops als estudiants dels nivells superiors.
Es tracta de vincular teoria i pràctica tot facilitant el contacte entre futurs especialistes en literatura i escriptors en actiu. En aquests tallers, els escriptors expliquen com han escrit els seus llibres, i els estudiants poden analitzar casos concrets i fer-se una idea del que significa enfrontar-se a un relat o a una novel·la.
Doncs bé: la gran capacitat de mímesi que les universitats catalanes van demostrar a l’hora d’implantar les tesis lingüístiques de Noam Chomsky o, més recentment, l’estrambòtica moda dels cultural studies, no ha tingut un paral·lel en els tallers literaris. A les facultats de filologia catalana, el millor escriptor continua sent l’escriptor mort.
No estic suggerint que la tasca de les universitats sigui dedicar-se exclusivament, ni tan sols preferentment, als escriptors d’avui. Ara bé: per què és tan extraordinària la presència d’un escriptor viu a l’aula?
Ara per ara, la gent que s’interessa pels escriptors no traspassats sap que la universitat és l’últim lloc on han d’anar. Les associacions d’escriptors, els ajuntaments, els ateneus i els centres culturals cobreixen tan bé com poden aquesta feina que les nostres universitats han preferit desestimar.
Potser algun responsable hauria d’explicar per què a les facultats de filologia hispànica és molt més freqüent trobar-hi escriptors que encara no han abandonat aquesta vall de llàgrimes, o per què ha resultat tan difícil poder escoltar en una universitat el que ha estat, de lluny, el millor escriptor català que hem tingut en els últims temps, Jesús Moncada, o per què, en definitiva, aquesta amalgama anomenada societat civil ha acabat havent d’assumir una de les escasses ofertes que podrien tenir demanda en unes facultats cada vegada més buides.