núm. 49, abril 2006

L'abril és el mes de la psicotropia literària: el món del llibre literalment embogeix. Durant uns quants dies sembla que llegir, escriure i fins i tot comprar llibres sigui un fet real. Per evitar que l'escriptor caigui en aquesta voràgine maníaca, allunyada de l'experiència quotidiana i del sentit comú més elemental, les empreses editorials envien poc abans les liquidacions de drets d'autor corresponents a l'any anterior. A la vista de les vendes, i sobretot del percentatge que en resulta en diners de curs legal, la majoria dels escriptors queden vacunats davant la primavera llibresca, amb un somriure amarg que es congela als llavis fins ben bé passat Sant Jordi.

Les liquidacions detallen el tiratge, els exemplars venuts, els que s'han destinat a promoció i l'estoc resultant. Vendre pocs llibres o cap no és el pitjor: sovint les vendes són negatives, és a dir, que l'estoc de llibres no venuts creix. Aquest fenomen paranormal es produeix perquè el primer any les editorials liquiden a l'autor el percentatge que correspon als llibres amb què han inundat les llibreries, però l'any següent les mateixes llibreries retornen els exemplars no venuts, i l'autor veu, quan li arriba la liquidació, com la xifra de vendes, de vegades prou minsa, encara disminueix.

Quan arriba el temible 23 d'abril, és inevitable recordar la frase que deixa anar un diplomàtic a Anna Karènina: "Ningú no està content de la seva sort, i tothom n'està del seu talent".