Acaba l'any, és l'hora d'ajeure's a la vora del riu del temps, de recordar els millors moments. Durant més de cinc anys he consagrat les meves energies a una obra magna, infinita en ambició, en retocs i interacció. Ara que som Nadal, i que El mel d'Émile exigeix una edició especial, ¿quin tema és més adient que aquesta obra de temàtica infantil titulada Berta? Així doncs, ha arribat el moment d'una primícia no ja local, sinó personal: familiar, fins i tot. Heus-ne aquí un tast, dividit en tres blocs.

Sèrie Berta, 1

1. Preguntes sense resposta

En català, ¿es diu nòvio o marit?

¿T'ha marxat el mal de coll amb aquesta música?

[mirant un atles] ¿On és l'illa de Mai Més?

¿Els lladres existeixen?

2. Rèpliques

-[en un test infantil] ¿Què es necessita per menjar sopa? Forquilla, cullera o ganivet?
-La mama.

-¿Què és això?
-Un gra de pus
-¿L'ha fet una puça gran?

-¿La mama escriu amb l'esquerra?
-Sí.
-És clar, com que té els ulls blaus.

-¿Quan cau una dent, qui ve a portar el regal, un ratolí o un àngel?
-Un àngel, perquè els ratolins no existeixen.

-No et vull sentir més.
-Jo tampoc he sentit això.

3. Al·lolàlia benigna

-Jugo amb una pilota de hong kong [per ping-pong] 

-Vull un carismàtic [per prismàtic] 

[en descobrir que el sabó de colors fa olor] -¡Sabó de tuticolònies!

[després de sentir que el seu cosí té un monopatí] -¿On és el mico?

-¡És gros com una patena!

-Aquesta cançó fa cinc pams

-He fet un profit (després d'eructar)

-M'agrada molt en Bugs Bunic.

-Sisplau, deixa el llum del paradís obert.

Propòsits:

Quan sigui gran tindré un nen al ventre, beuré coca-cola i m'enfadaré.