núm. 50, maig 2006

La pel·lícula de Bennett Miller ha tornat a posar de moda Truman Capote. Al marge d'excessos vitals i de declaracions extemporànies, han quedat llibres memorables en àmbits tan diferenciats com l'autobiografia sublimada (dels contes inspirats en la tia-àvia Sook a Esmorzar a Tiffany's) o la novel·la de no-ficció, el gènere que va inventar el 1966 amb A sang freda. La seva obra mostra un narrador conscient del seu ofici i atent a les palpitacions del temps: des dels perfils de la innocència fins a les clavegueres de la high life.

En les temporades que passa a París, Capri, Venècia i Saint-Tropez, Caopte coneix una sèrie de personatges novel·lescos, grimpadors o descendents des les famílies més poderoses dels Estats Units, que viuen amb un peu a Manhattan i l'altre als indrets més decadents de la vella Europa. Aviat va preveure convertir-los en narració. D'aquest projecte, que dura des del 1966 fins que mor, en queden tres capítols, recopilats el 1987 al llibre Pregàries ateses, que va publicar l'any següent en català Quaderns Crema.

La lectura de Pregàries ateses demostra que, una vegada més, Truman Capote es va avançar al seu temps, ja que va inventar ni més ni menys que la literatura-deixalla. Hem hagut d'arribar al segle vint-i-u perquè la televisió ens ofereixi versions edulcorades del que ell va narrar de primera mà i amb una prosa que, si bé no és de la millor que va escriure, supera de molt els esgarips amb què les poca-soltades dels famosos se'ns ofereixen a la petita pantalla.

Capote s'empesca un narrador massatgista i poeta (en aquest ordre) que treballa de gigoló en ambients selectes i que en poc més de cent pàgines estableix un catàleg impossible de superar, ja que inclou prostitució, pederàstia, sadomasoquisme, zoofília i assassinat. Part de l' interès prové del fet que els protagonistes tenen noms com ara Jean Cocteau, Peggy Guggenheim, Simone de Beauvoir, Jacqueline Kennedy, Cecil Beaton, Montgomery Clift, Dorothy Parker o el xa de Pèrsia. No hi ha sessió de fangueig rosa que superi una sola pàgina d'aquest llibre. Com a exemple, bastarà la frase amb què lady Ina Coolbirth, esposa d'un magnat de la indústria química britànica, demana xampany al cambrer del bar Côte Basque: "Això és el que em ve de gust: esmicolar el dia en bocins daurats".