Saló d'Ensenyament

Ser profesora de instituto no es un trabajo apasionante -yo diría que incluso ser bedel lo es más- pero tiene la ventaja de que estás en alucinante y permanente contacto con la mediocridad humana (y así una nunca se olvida de dónde realmente está y en qué mundo vivimos).

Enrique Vila-Matas, Suicidios ejemplares

Eren alumnes sense esperança, que progressarien en el seu no-avançament amb tenacitat, fins a abandonar els estudis i començar-ne uns altres en els quals seguirien no-avançant amb la mateixa constància. (..) Eren flonjos però insolents. Insípids però sorollosos. Obtusos però pretensiosos. Poca-soltes però (també) sapastres. Eren ganduls i inconstants en el treball, però regulars en l'assistència.

Imma Monsó, Com unes vacances

Costa imaginar res de més estúpid, més agressiu, més insuportable i ple d'odi que un preadolescent, sobretot quan està reunit amb nois de la seva edat. El preadolescent és un monstre doblat amb un imbècil, el seu conformisme és gairebé increible; el preadolescent sembla la cristal·lització sobtada, malèfica (i imprevisible si es té en compte l'infant) del que l'home té de pitjor.

Michel Houellebecq, Les partícules elementals

S'ha volgut obrir l'escola a la vida, cosa que no vol dir res, però és la vida la que s'hauria d'haver obert als valors de l'escola. S'ha pretès obrir l'escola als valors de la vida i només se l'ha obert als valors de la tele: calés, droga, corrupció, extorsió, violència, obscenitat, estupidesa, i aquesta obertura ha donat els resultats que tothom coneix. Si l'escola ha de ser la imatge de la vida, llavors cal preferir el model a la còpia i anar fins al final d'aquesta lògica inepta: tancar les escoles i deixar els noies i noies al carrer.

Jacques Julliard, Le Nouvel Observateur

La LOGSE, i tota la normativa que n'ha derivat, em fan el mateix efecte d'un carceller que hagués donat a un pres una colla de barres de ferro i materials de soldadura perquè s'hi construís la gàbia. I que fins i tot, al final, li hagués regalat un cadenat. Però ell -el carceller- s'hagués quedat amb la clau. Quan el pres hagi acabat la gàbia -el PEC, el PCC, el tercer nivell de concreció, eixos transversals inclosos-, no solament es trobarà engabiat i sense escapatòria, sinó que, a més, no podrà protestar perquè l'han engabiat, ja que ell mateix haurà estat l'autor de la pròpia gàbia, presó o tomba.

Alfred Sargatal, La invasió subtil de les aranyes

Els nois i noies del present, al món civilitzat (!?), tenen el pressentiment que no tindran res a fer en el món obert de la seva incerta, futura vida adulta, i que, doncs, han decidit de practicar el poder, sota la forma tan francesa del Terror, en l'únic Estat, l'escola, que els permet de desenvolupar una certa forma de sobirania. Com que saben que, més endavant, només seran esclaus, han decidit ser els amos als anys de formació; i, per defensar aquest privilegi, estan disposats, com hem prou vist, a la violació, l'ultratge més brutal i, com a guinda, l'homicidi.

Jordi Llovet, El País

-¿Tornarà, professor? ¿Tornarà a fer-nos classe el curs que ve?
-¿Tornar? -va cridar. I va començar a increpar i vituperar-: ¡Alumnes! ¡Alumnes! -lladrava, en un to sarcàstic i feridor-.¡Alumnes més que alumnes! ¡Alumnes amb pinta d'alumnes! -I, com que no deien res, va continuar cridant-: ¡Quina pinta! ¡Quina pinta! ¿Heu vist quina pinta? ¿Us heu vist la pinta? ¿Eh?

Imma Monsó, Com unes vacances

Els nivells mínims no existeixen.

Carme Laura Gil